HISTÒRIA DE ROMA, I
I,2. (1) Es pot dir que he llegit tot el que s'ha escrit sobre aquesta qüestió, però no ho he recollit tot, sinó allò que he triat. Que ningú pensi que falta a la veritat, pel fet que he utilitzat uns relats amens -quan els fets històrics així ho permetien-, cosa que a altres els ha passat. Jo m'he esforçat igualment en ambdós afanys, tant com he pogut. 3. Començaré des de l'època que hem conegut amb més certitud per les coses que es diu que van succeir en aquesta terra que habitem. (M. 1. p. 135) (2)
Aquesta terra en què la ciutat dels romans va ser fundada (M. 2 p. 135).
ZONARAS, VII (3)
1. Eneas, després de la Guerra de Troia, va arribar al país dels Aborígens, que habitaven el país en què més endavant es fundaria Roma. En aquell moment Llatí, fill de Faune, aleshores hi governava. Tocà terra al Laurent, prop del riu Numici (4), on es diu que per algun oracle es disposà a fundar la ciutat. El sobirà del país, Llatí, va impedir Eneas la fundació al seu territori. En batalla és vençut. Posteriorment, per uns somnis que tots dos van tenir, canvien de parer. Llatí li permet la fundació i li dona en matrimoni la seva filla Lavínia. Després de construir allà una ciutat, la va anomenar Lavínium. El país rebé el nom de Làtium i els seus habitants s'anomenaren llatins.
___________
M.: indicaria que pertany a l'edició de Melber (de l'editorial alemanya Teubner)
1.: seria el primer fragment que es recull en l'edició.